Els tocs d’alerta eren de dues classes: per anunciar el perill de bombardeig o per advertir que el perill ja havia passat. El primer consistia en un udol seguit de diverses sirenes, sense interrupció. El segon, en tocs breus i seguits. A moltes población s’hi afegiren també campanes que, de vegades, donaven un únic senyal, perquè hi havia hagut casos de sirenes electròniques que no havien funcionat per falta de corrent.
La ràdio també hi col·laborava. Les frases dels locutors, a Barcelona, eren estereotipades: “Catalans hi ha perill de bombardeig. Baixeu ordenadament als refugis. La Generalitat vetlla per vosaltres”. I “Catalans: ha passat el perill. Torneu a les vostres llars i les trobareu intactes”.
Els avisos que donaven per sirenes electròniques no sempre funcionaven per falta de corrent, per aixo utilizaven campanes i per la radio.I esta molt bé.
ResponElimina