Les col·lectivitzacions

Una de les transformacions més espectaculars que es va produir en aquells moments van ser les col·lectivitzacions: empreses que passaven a mans dels treballadors, els quals es responsabilitzaven de tot el seu funcionament.

El procés va començar primer de forma espontània, perquè bastants empresaris o directors de fàbrica havien fugit o estaven amagats per por de l’onada revolucionària dels primers dies. En alguns casos quan els obrers i les obreres d’aquests centres de treball van tornar a la feina, es van veure obligats a fer-se càrrec de la producció.

Aquest fet no va quedar aïllat en unes quantes fàbriques, sinó que, degut a la importància del cultiu revolucionari promogut pels anarcosindicalistes, s’estengué a totes les activitats econòmiques (transports, comerços, etc.). Es va decidir crear, per iniciativa de la Generalitat i d’acord amb totes les forces antifeixistes, el Consell d’Economia de Catalunya, que havia d’organitzar i coordinar l’economia del país. Aquest organisme va elaborar  el Decret de col·lectivitzacions i control obrer d’indústries i comerços, que regulava tot el procés revolucionari.

Un dels entrebancs més importants que van tenir les empreses col·lectivitzades va ser la manca de matèria prima, recordem que hi havia una guerra civil i era difícil fer arribar per exemple carbó, el qual procedia d’Astúries i per arribar a Catalunya havia de creuar  el bàndol nacional.