La lleva del biberó

La lleva del 41, anomenada dels "biberó", va ser la més jove que va participar a la Guerra Civil. Va ser mobilitzada a finals d'abril del 1938, i el 25 de juliol del mateix any ja participava en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre. Aquells joves només tenien disset anys.

La lleva del biberó comprendria dues quintes, la del 40 i la del 41, és a dir, tots aquells joves que de no haver estat per la guerra, haurien fet el Servei militar l'any 1940 i 41.
Els biberons eren joves de setze anys que vivien la seva joventut amb despreocupació. Anar al cinema, al ball, a passejar per la rambla o pels carrers del poble. Fins i tot l'esclat de la guerra civil no provocà en ells altre cosa que una certa curiositat. Degut a la seva joventut la seva implicació política era gairebé inexistent, fora d'algun cas aïllat de biberons que es presentaren voluntaris.
Fruit d'una revel.lió militar al Marroc, les esglésies eren cremades i els capellans i gent propera a l'església eren perseguits i en molts casos assassinats. En general els dos anys previs a ser cridats a quintes els van viure amb certa tranquil·litat, possiblement gràcies a la seva innocència. Una innocència que ben aviat es veuria trencada per sempre.
Amb una instrucció tant breu com moltes vegades inexistent, aquells joves de disset i divuit anys, i en menys d'una setmana en alguns casos, es van trobar a primera linea del front de guerra.
Va ser l'anarquista Frederica Montseny la primer en referir-se a tots aquells reclutes més joves com a Quinta del Biberó d'aquesta manera: "Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó". De totes maneres, he observat que sovint hi ha certes discrepàncies sobre quina seria en realitat la Lleva del Biberó. Tant els del 40 com els del 41 es volen adjudicar el nom. Sembla que ara hagi de ser un honor pel que ha sobreviscut pertànyer a aquesta lleva. Certament sí. Jo també voldria ser recordat d'alguna manera. Els de la lleva del 41 es van emportar el nom potser perquè van ser els darrers a ser cridats. Tant se val, les dues lleves eren Biberons.

Els biberons van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. Els biberons també prengueren part en la batalla més determinant de la guerra civil espanyola; la batalla de l'Ebre. Però també hi hagueren biberons en zones menys conegudes com el Pirineu lleidatà, aquells biberons anaven destinats al batalló alpí.
Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Des dels camps de concentració del sud de França com Argelers, Saint-Cipryen, Agde, etc. Fins a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda d'Ebre i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris. I finalment, tots ells recorden als companys que no van poder tornar a casa.

(Editorial Barcanova)