L'alçament militar

El dia  17 de juliol l'exèrcit d'Àfrica es rebel·là contra el govern republicà sortit de les urnes al febrer del mateix any. L’endemà, el 18 de juliol de 1936, l'exèrcit espanyol surtí de les casernes, acompanyat de la Falange, la guàrdia civil i els carlins. El cap del complot, el general Emilio Mola, s'encarregà del nord i Gonzalo Queipo de Llano del sud, però l'èxit depengué de Francisco Franco, el general més jove de tot l'exèrcit, que aleshores era al protectorat espanyol del Marroc. Amb l'anunci de l'alçament militar, el poble es llençà al carrer i demanà armes.

Tan sols tres dies després de l’alçament, al 23 de juliol els Nacionals van adquirir el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries, Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre (excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya). Dos dies més tard, la Junta de Defensa Nacional (govern dels nacionalistes) es reuní per vegada primera a Burgos, ciutat on hi instaurà el seu punt de control mentre no entraren a Madrid.

L’alçament militar a Barcelona

El 19 de juliol a Barcelona el general Fernández Burriel va agafar les regnes de la sublevació a la capital catalana mentre esperava que arribés el general Manuel Goded des de Mallorca, de la qual se n’havia apoderat sense disparar cap tret el dia abans. El pla dels generals feixistes era que 5.000 soldats sublevats es trobessin al centre de la ciutat per dominar-la fàcilment. Però els militars no tingueren en compte l’escassa resposta per part de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia d’Assalt, els quals ja s’havien compromès amb el comissari d’Ordre Públic Frederic Escofet per donar el seu suport a la República. A més, no pensaren amb l’entusiasme anarquista, els quals sortiren a combatre l’alçament. Finalment, Goded va ser capturat i la seva rendició va donar ànims a la resistència republicana de la resta de l’estat.