A la zona controlada pels nacionals, a més d’haver d’atendre a les neccessitats de la guerra, va ser necessari crear una estructura d’estat, ja que no havien previst que l’alçament es convertís en una guerra civil de quasi tres anys de durada. Així, va sorgir l’Estat Franquista, els pols del qual foren l’Exèrcit, el partit únic (la Falange Española Tradicionalista y de las JONS), els carlistes, l’església i els monàrquics ortodoxes que tingueren al capdavant al general Frnacisco Franco, que l’1 d’octubre del 1936 va ser nomenat Generalísmo i cap de govern per la Junta de Defensa Nacional, el poder militar.
El model social imposat pels falangistes obeïa a unes directrius conservadores i catòliques amb certes característiques bàsiques del feixisme com l’obediència cega al líder, menyspreu a la democràcia i l‘exaltació de la violencia. Els seus obectius bàsics eren posar fi a les reformes fetes per la República i per això van abolir la legislació laboral i social, la llibertat religiosa, i la reforma agrària, a més de prohibir els partits polítics i els sindicats. De fet, crearen al 1938 el seu propi sindicat, el Sindicat Vertical d’ideologia falangista.
L’espionatge i el control de la reraguarda quedava assegurat amb la creació del SIPM (Servicio de Información y Policía Militar) al novembre del 1937 que a mitjans del 1938 contava amb al voltant de 30.000 homes al seu servei.
A l’1 febrer de 1938, Franco va decidir crear el seu propi govern i deixà de ser un simple dirigent militar. El seu govern el formaren militars, carlistes, falangistes i algun monàrquic. A partir, aquest moment, Franco fou anomenat Caudillo d’Espanya, a imitació del Führer i el Duce.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada