Els bombarders

La utilització de l’aviació per atacar la reraguarda intensament i contínuament es donà per primer cop a la Guerra Civil espanyola. A partir d’aquell moment el concepte de seguretat que oferia la llunyania del front de batalla desparegué ja que qualsevol zona geogràfica podia ser abastada per la guerra. Si al principi de la guerra l’aviació era antiquada i obsoleta, varià ràpidament a causa de l’ajut de les potències estrangeres (Alemanya, Itàlia, Rússia) que enviaren els seus millors bombarders. Això convertí la Guerra Civil en un camp de proves i d’experimentació per a la Segona Guerra Mundial.

L’ofensiva aèria començà a l’hivern del 1936 des de Mallorca contra tota la costa Mediterrània, des de Cartagena a Port Bou. El pes de l’ofensiva el portà l’Aviació Legionaria de les Balears (realment era l’aviació italiana) que actuà amb plena autonomia respecte el quarter general dels franquistes.

Bàsicament, els aparells de l’Aviazone Legionaria delle Baleari foren bombarders Savoia S-81 (a la foto) i Savoi S-79, molt ràpids. Aquests avions bombarders efectuaven accions diürnes i nocturnes. La dèbil artilleria antiaèria republicana mai constituí un obstacle seriós pels bombarders italians.

Els efectius antiaeris de l’exèrcit republicà eren molt escassos. Els soviètics enviaren a principis de 1937 canons antiaeris. Tot i així, moltes poblacions no arribaren a tenir mai cap ajut per protegir-se dels avions de bombardeig.

Durant l’any 1938 i fins el 8 de febrer de 1939 –404 dies- l’Aviació Legionaria de Mallorca efectuà més de 260 incursions contra la zona costanera catalana, la qual cosa representa un atac cada dia i mig.