L’organització i composició de les columnes cap al front fou fruit de la improvisació, l’entusiasme i voluntat dels milicians. Les columnes anaven al front responent a les crides de les centrals sindicals, dels partits, de les fàbriques i fins i tot de manera individual. La distribució de recursos no es va fer segons criteris i necessitats militars sinó que es canalitzaren segons l’adscripció política o sindical de cada columna.
Es rebutjava qualsevol forma de militarització i es desconfiava dels militars professionals. Però tot i les reticències dels sectors més radicals mica a mica es va anar jerarquitzant i disciplinant com un exèrcit regular.
Pel que fa al material militar, cal valorar que durant molts mesos les milícies situades al front d’Aragó depengueren dels pocs recursos que van prendre el 19 de juliol dels parcs militars de Catalunya, i que les necessitats, sobretot en el cas de les municions, arribaren en certs moments a ser dramàtiques. Es van arribar a construir alguns vehicles blindats en les fàbriques controlades pels anarquistes amb l’intenció de fer-los servir al front de guerra, però les condicions del terreny ho van fer impossible.
En quant a la indumentària els únics elements comuns van ser el casc (no en tots els casos), el fusell i el petate, les granotes també van ser força corrents. I és que cadascú vestia com podia.
Passats els primers moments d’eufòria revolucionària, les institucions i agrupacions polítiques d’esquerra contràries a les transformacions tan radicals que s’estaven desenvolupant en el bàndol Republicà van començar a preparar mesures per limitar-les. Amb la justificació que calia posar ordre a la reraguarda i per damunt de tot aconseguir el triomf en la guerra, deixant de banda els objectius revolucionaris, reclamaven que s’imposés com a prioritari la unitat d’acció al front i que calia reconèixer les institucions republicanes com a úniques i legítimes. Fins i tot alguns membres anarquistes van formar part d’aquest nou Govern de la Generalitat format el 26 de Setembre de 1936.
Aquest nou govern va prendre, entre d’altres, les següents mesures:
· Dissolució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
· Regulació de les col·lectivitzacions (aquelles fàbriques que estaven gestionades pels propis treballadors)
· Dissolució de les milícies de voluntaris que estaven al front i substitució d’aquestes per un exèrcit popular en el qual ja seria vigent el codi de justícia tradicional.
La veritat es que es un tema bastant interesant, però es fa una miqueta pessat perque hi ha molt text.
ResponElimina