Les Brigades Internacionals van agrupar 40.000 homes i n’hi hagué de totes les nacionalitats: francesos, italians, alemanys (i cal recordar que aleshores Italia i Alemanya eren dos països feixistes i que els que vingueren a lluitar a les Brigades Internacionals eren apàtrides), també belgues, nord-americans, britànics, polonesos, turcs, ioguslaus, hungaresos, búlgars, escandinaus, .... Mai cap altra tropa al món contemporani no ha estat tan heterogenia quant a l’orígen, ni tampoc de nivell intel•lectual tan alt: “Quasi la meitat dels efectius internacionals estava formada per artistes i estudiants, escriptors, periodistes i editors, científics i enginyers, metges i polítics” (Andreu Castells, Les Brigades Internacionals).
L’acció de les Brigades Internacionals
L’entrada en combat de les Brigades Internacionals va començar el 8 de novembre a Madrid, i la Brigada pionera va ser la XI. La seva entrada a la ciutat va ser triomfal, i defilaren pels carrers de Madrid, els ciutadans de la qual donaven les gràcies a l’ajut rus. Una de les batalles més importants en les que participaren les Brigades Internacionals fou l’ofensiva de Brunete, durant el mes de juliol, per aillar la zona oest de Madrid. També fou destacada la batalla de Belchite, en la qual es volia arribar a Saragossa. També destacaren en la seva participació a les batalles de Terol, Jarama i el Front d’Aragó.
La preparació dels brigadistes internacionals
Els voluntaris portaven un uniforme de roba forta de color caqui amb una mena de passamuntanyes. Van ser provositos pel Partit Comunista Francès i més tard per la República espanyola. Amb el pas de la guerra i l’arribada de més voluntaris internacionals, els uniformes es van anar descuidant i molts dels nouvinguts ja no en duien. L’armament republicà era molt deficient i víctima de l’especulació a causa del pacte de no intervenció, però quan els soviètics es decideixen a intervenir enviaren a l’estat espanyol tancs, avions, fusells, metralletes i morters.
Les Brigades Internacionals van ser utilitzades com a forces de xoc a quasi totes les grans batalles de la guerra, excepció feta de les que es lliuraren al front del nord i de la de Terol. No foren les úniques forces de xoc, però ho foren sempre. Per això llur proporció de baixes fou elevadíssima ja que hi hagué un total de 9900 morts, 7700 desapareguts, presoners o desertors, 7700 ferits irrecuperables i 29800 de recuperables, només un 7,3% dels voluntaris acabà la guerra indemne.
Em sembla molt fort que les brigades internacionals estiguessin formades pero soldats de tot els paisos i que estiguessin formades tambe per gent important com: escriptors politics metges enginyers etc..
ResponElimina