Les milícies populars

Dissolt l’exèrcit per la República, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes impulsà la creació de les milícies de voluntaris per anar a lluitar al front. Era un exèrcit diferent, al qual també es van incorporar una part dels militars professionals. Es rebutjava la típica disciplina i jerarquia militar i es respectava la igualtat entre soldats i oficials, tant pel què fa al cobrament com a les salutacions, com al ranxo.

Aquella primera setmana, després de l’alçament militar, ja partiren cap a Aragó les columnes de milicians. La primera, organitzada per la CNT-FAI, tenia al capdavant Bonaventura Durruti, un dels liders més carismatics entre els revolucionaris anarquistes, sortia de Barcelona direcció Saragossa el 24 de Juliol de 1936 (la columna Ascaso i Los Aguiluchos van ser altres columnes anarquistes que van anar  lluitar al front d’Aragó). Tot seguit la totalitat de forces antifeixistes hi enviaren les seves columnes pròpies (Columna Karl Marx del PSUC/UGT o bé la coolumna Lenin del POUM).

Per diferents raons (poca preparació tècnica, descoordinació, equipament militar insuficient, etc) van fracassar en el seu objectiu principal de conquerir les tres capitals aragoneses.